Els Turkana es refereixen a ells com Ngiturkan i a la seva terra com Eturkan. Se'ls coneix també tenen els següents noms: Bume,Buma,Ngaturkwana,Ngiturkwana,
Se localitzen a Etiòpia, i a Kenya.
L'idioma turkana és similar al Karamojong en un 85% del seu lèxic i en un 76% del Teso. La major part dels Turkana són monolingües i només una minoria entén Swahili, Pokot o Daasenech
Segons la tradició oral, fa uns 200 anys els homes joves de Jie van entrar a la vall de Tarash a la recerca d'un bou que havien perdut. Allí es van trobar a una dona Jie vella que recollia fruita. Impressionats amb la riquesa de la zona, van parlar amb altres joves amb els qui es van unir per transladar-se al lloc. Des de llavors els pobles Turkana i Jie han estat aliats.
Els Turkana estan estretament relacionats amb el poble Karamojong d'Uganda i més a distància amb els Maasai de Kenya i Uganda.
Son seminòmades, els Turkana són el segon grup més gran de pastors en Kenya. Durant els últims 300 anys han criat bestiar boví, ovelles, cabres, camells, ases i han pescat i conreat la terra com a activitats secundàries Els Turkana practiquen una agricultura senzilla que consisteix a sembrar un mill de creixement ràpid que cullen al final de les pluges. Les difícils condicions climàtiques i la sequedat del terreny els impedeix desenvolupar una agricultura variada. La pesca, en canvi, ha adquirit últimament molta importància en l'economia turkana.
ja que el bestiar boví és la seva font principal de subsistència, és també el seu únic mitjà d'intercanvi, emprant-ho com a mitjà de pagament per adquirir altres productes com a gra, tabac, comptes.
La casa i els articles personals són principalment fabricats amb derivats del bestiar boví: pells per vestir, estores, mantes, sandàlies, recipients, borses, etc.; les banyes són emprades com a recipients; el pèl i cues per a la decoració i adorns; els ossos com a bastons; els budells per als rituals; i el fem com a combustible. La resta del bestiar, ovelles, cabres, camells i ases, són utilitzats com a aliment, els primers, i com animals de càrrega, els segons.
L'alimentació habitual dels Turkana és molt similar a la dels pobles Maasai i Samburu, que consisteix en llet de vaca barrejada amb sang, a la qual de vegades se li afegeix farina de mill, com a menjar principal. Consumeixen també carn de bestiar menor (cabres i ovelles). Utilitzen la llet de camell per a l'alimentació dels bebès. Un altre aliment habitual és el *edodo fet amb llet fresca posada a assecar sobre pells. Confeccionen una espècie de pastissos a força de baies aixafades barrejades amb sang.
Els Turkana generalment viuen en grups familiars estesos, i el llar familiar sol estar dividit en dos tancats separats. Un és el napolon que és el tancat principal on viu el cap de família amb l'esposa principal. L'altre és el abor , on viuen les altres esposes amb els seus fills, així com els fills casats. L'entrada principal de la llar es situa sempre cap a l'est. En el costat esquerre es situa l'habitatge de dia de l'esposa principal ( ekal) i a la dreta l'habitatge nocturn (akai). Les famílies Turkana construeixen sovint les seves awi al costat dels awi d'altres famílies formant barris que són les comunitats bàsiques en l'organització social del poble Turkana.
Els matrimonis Turkana tenen un període de prova de tres anys i no es considera definitiu el matrimoni fins que el primer fill comença a caminar. El preu de la núvia (pagat pel nuvi) normalment consisteix en diversos caps de bestiar (vaques o camells) procedents del bestiar del nuvi, del seu pare, dels germans del seu pare o la seva mare, o dels seus companys del mateix grup d'edat. L'esposa ocupa una posició important en el llar, i manté llaços íntims amb el seu marit i el seu pare i germans.
Els Turkana es divideixen en dos grups: els de el bosc (Nimonia ) i els de les planes (Nocuro). Encara que existeixen vint clans (ategerin) diferents, aquests no tenen molta importància per a l'organització social turkana, sent les comunitats , formades pels diferents barris (adakar) la base de la seva organització social. Els homes Turkana estan dividits en dos grups d'edat , Pedres ( Nimur) i Lleopards (Nerisai).
Les dones Turkana porten sovint gran quantitat de comptes al voltant dels seus colls, juntament amb un collaret d'alumini o llautó ( alagam). Les armes Turkana tradicionals, utilitzades per a la defensa de les seves rajades de bestiar i propietats contra els animals salvatges i altres pobles veïns, consisteixen una llança de prop de dos metres de llarga, una espècie de bastó o maça, ganivets en les seves nines, uns ganxos en els dits de la mans i un escut de pell de *búfalo, girafa, o hipopòtam.
Els Turkana no tenen caps o superiors. La influència política depèn de l'edat, riquesa, saviesa, i l'habilitat oratòria. L'organització social es basa en els drets territorials (drets de pastures i aigua), parentiu i relacions de grups d'edat..
Quan una dona es casa rep del cap de la família una porció del seu bestiar. Aquestes rajades seran heretades després pels seus fills. A causa de l'extraordinàriament alt del preu que el nuvi ha de pagar per la núvia, és gairebé impossible per a un home casar-se fins que el seu pare ha mort i ell ha heretat el seu bestiar. Cada esposa construeix un habitatge de dia i un habitatge nocturn.
A l'edat d'entre 16 i 20 anys, els homes passen per una cerimònia d'iniciació en la qual se'ls circumcida en una festa senzilla on destaca el sacrifici d'un animal. Fins a èpoques recents, un jove adquiria la qualitat de guerrer quan havia matat a un enemic, esdeveniment que quedava marcat en el seu cos mitjançant una cicatriu en la seva espatlla dreta o en el seu pit. Només llavors, començava a portar armes i rebia una llança i altres armes, un tamboret que *sirvía com *cabecero, i un parell de sandàlies. Els joves han d'esperar 10 o 15 anys per contreure matrimoni. Les noies, en canvi, es casen cap al final de l'adolescència, entre els 15 i els 20 anys d'edat.
El vestit tradicional Turkana consisteix en una sola tela. Els guerrers porten, a més, les seves armes. Aquests, es fan cicatrius en els braços per indicar a quantes víctimes han ferit i plomes d'estruç blanques en el cap, aquells que han matat a una persona almenys.
Tradicionalment han considerats com a enemics a tots els poble veïns excepte el poble Jie. Aquesta enemistat prové de la forma en què els turkana agradaven els seus ramats fins a mitjan segle XX, i que no era una altra que mitjançant el robatori de bestiar als pobles veïns.
La majoria del poble Turkana manté la seva religió tradicional. Els Turkana creuen en un Déu (Kuj) , associat amb el cel i que és el creador de totes les coses. Aquesta divinitat, no té amb prou feines influencia en la vida dels Turkana, i només es recorre a ell en temps de necessitat.
Tenen metges-endevins que compten amb un cert caràcter religiós i les funcions del qual més importants són: predir la victòria en les guerres, ajudar en salut, remeiar l'esterilitat. Si un home o una dona són oposats culpables de bruixeria o fetilleria, són castigats amb la mort.
