Sant Antoni 3ª part ELEMENTS SIMBÒLICS DE LA FESTA

Elements simbòlics de la festa

Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22 de desembre). El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. Els nostres avanpassats estaven convençuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra através del llamp. El nostre calendari és eminentment solar si bé incorporatambé el còmput dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i alsmesos. Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan),les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són símbol de la força del sol. La cultura popular té moltíssims refranys que fan referència al fet que les hores d’irradiació solar es recuperen:

Per Nadal, creix el dia una passa de gall,

Per sant Esteve, una passa de llebre,

Pels reis una passa de vell,

Per sant Antoni, una passa de dimoni.

Sant Antoni: durant el mes de gener el cristianisme va col.locar les festes dels sants barbuts: Sant Antoni Sant Pau i Sant Maur. Segons Joan Soler: Aquests barbuts recorden Saturn, el vell Cronos de llarga barba blanca, incorporat al santoral cristià amb les Saturnalia, en el canvi de l’any, origen remot del Carnestoltes. Un element importantíssim del dimoni o millor dit “bruixot” és la barrota: En els pobles de Mallorca encara segueixen aquesta cerimònia del salt sobre el foc dels dimonis. I ho fan proveïts del seu emblema més característic: la canyafel.la, el simbolisme sexual de la mateixa, representatiu de l’organ sexualmasculí, l’evidencia perfectament el mateix origen etimològic de laparaula: canya fel.la, és a dir, fàl.lica . No és casual, doncs, el fet molt popular a Mallorca de cantar cançons verdes aquesta nit màgica presidida pel foc.

Cavalcades: tothom que tenia un animal de sella o de bast compareixia a la plaça del poble per fer una cercavila. La cavalcada remet a la processó, a la desfilada seguint un ordre, un fenomen ancestral conegut gairebé en totes les religions, amb relació amb el mite de l’etern retorn als orígens.

Porc: per a la cultura catalana el porc és un animal totèmic. Per a les cultures índies de les planures d’Amèrica del Nord és el bisó. En canvi per als celtes és el porc senglar. Les relacions que mantenim els mallorquins en particular i els catalans en general amb el porc està marcada per la simpatia i la gratitud ja que tot ens ho dóna i no deixa desperdici. És per això que el dia de Sant Antoni està mal vist matar el porc però en canvi al caliu dels foguerons torram porc(botifarrons, llengonissa, sobrassada, xulla...). Igualment la matança del porc és un ritual que encara no fa molts anys durava dos dies. Menjam porc per Sant Antoni i també per Nadal (porcella rostida) continuant una creença primitiva ipre-cristiana que considera el porc com l’esperit del gra en forma d’animal.

Rifa del porc: es rifava un porc per recollir doblers destinats a la comunitat els frares antonians que recollien els malalts de lepra. Els comerciants del carrer de Sant Miquel de Ciutat, on està situat l’edifici de Sant Antoniet (antic hospitalde leprosos) han recuperat aquest costum. Aquesta comunitat es va dissoldre quan els avenços de la medicina van fer minvar la llebrosia. A Ciutat és costum rifar el porc més gras de tota l’illa. Com que generalment de tan gras no podia caminar, el porc era passejat en carro pels carrers de la ciutat al so d’una tonada de xirimia especial . L’any1879, el govern de Madrid va prohibir la rifa del porc per afavorir la “lotería nacional”. Tot i la prohibició el poble mallorquí va continuar fent-la fins avui.

Beneïdes: en els ritus solsticials primitius un element important és l’aigua que en el nostres cas fa acte de presència en l’acte de beneir. Per altra part, en anys de sequera, és costum intercedir a Sant Antoni que, com a protector de la pagesia, dels conreus i dels animals, afavoreixi la pluja. De fet, ens trobam davant la cristianització de les danses primitives demanat la pluja. L’aigua és un símbol ambivalent. Té un aspecte positiu i un altre negatiu. Evidentment, l’aiguade les beneïdes és la mateixa aigua del ritual iniciàtic del baptisme cristià que ala vegada continua la creença primitiva d’entendre l’aigua com a mantenidorade la vida en un cicle constant que mai no s’atura: pluja, fonts i rius, mar,evaporació i novament la pluja fecundant, símbol alhora aquàtic i celeste, com la rosada matinal.

Corregudes: curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a pèl,amb la sella descordada, etc. També es feien curses amb cintes.

Carrosses: A Mallorca la festa de Sant Antoni pren aspectescarnestoltescs que s’estenen per les diades immediates a aquest període. És per això que que alguns participants vandisfressats de manera grotesca a les carrosses.