LA POLVORÁ EN CP URBANITZACIÓNS LLUCMAJOR

La semana pasado, en el día del padre, nuestro presidente de APIMA, Pep LLuis vino al colegio para explicar a los niños que aparte que es SAN JOSÉ, existe la tradición en Valencia de la pólvora. Hizo un pequeña demostración para los niños del colegio.

SA JAIA COREMA JA TORNA A SER A QUI

(Imagen cedido por http://www.retrozoom.es/ )

Jaia Corema, peu petit
caga enterra i pixa en es llit;
Ara vénen set setmanes
totes de menjar llegum;
a Pasco hi ha un costum:
que es qui té xot, fa panades.

Sa Jaia Corema 2009

I ara SA JAIA COREMA

La Jaia Corema és una figura de dona amb set peus i set dents que representa les set setmanes de Quaresma.

Després de Carnestoltes arriba la Quaresma i, amb ella, una de les tradicions més típiques de Mallorca, la Jaia Corema o Jaia Serrada. És una figura de dona amb set peus que representa la Quaresma amb les seves set setmanes i que s’exposava a les cases durant aquesta època de l’any, fins que el dissabte de Pasqua la llevaven o la cremaven.

Mossèn Alcover descriu amb detall la tradició: «Sa Jaia-serrada era una velleta de paper, cartró o fusta pintada, que representava la Quaresma, molt flaca, amb un bacallà a una mà i un manat de pastanagons a l’altra, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Quaresma. El primer dia de Quaresma penjaven la Jaia a la cuina o al menjador, i cada diumenge li tallaven una cama de les set que tenia". El dissabte de Pasqua llevaven o cremaven el que en quedava.

A la falda, la jaia tenia una palangana amb verdures i peix, aliments típics de Quaresma. L’encarregat de llevar els peus a la jaia era el pare de família. Cada any el dijous de la quarta setmana de Quaresma es feia una festa, en què se serrava per la meitat el personatge (fet d’on prové el nom de Jaia Serrada) entre les aclamacions del públic, ja amb presses per arribar a Pasqua.

Al final de la Quaresma, la Jaia Corema es despenjava i aleshores els joves expressaven la seva alegria, perquè a la fi acabava una època de sacrificis i privacions. Ja ho diu la cançó popular mallorquina, en un to d’exageració irònica:

«Sa Corema ja és passada;
Mare de Déu que no torn!,
que tenc s'esquena escorxada
d'anar-me a colgar dejorn».

FOTOS FIESTA SANT ANTONI PARTE 2

Como dicho, vamos a poner las fotos de la fiesta de SANT ANTONI por partes. Si entraís de nuevo en picassa web podeís ver las fotos que hemos añadido.

FOTOS FIESTA SANT ANTONI PARTE 1

Damos gracias al colegio que nos ha organizado la gran fiesta que hemos pasado hoy, LA FIESTA DE SANT ANTONI.

La fiesta ha sido todo un éxito por el ambiente que se respiraba. Hemos podido disfrutar una vez más de la alegría de los niños, de la música que ofrecieron nuestro presidente Pep Lluis y su hijo Pau y de la merienda de pan con sobrasada y butifaron.

Luego vimos a los auténticos parrilleros de SANT ANTONI haciendo cada uno con paciencia su parrillada. Valía la pena esperar este rato detrás de las brasas ya que todo salia muy rico.

Tenemos muchas fotos de la fiesta y ahora os pasamos la primera parte.

Esperemos poder repetir esta experiencia el año que viene.

SANT ANTONI 2009

Pincha sobre la imagen para ver más fotos.

GLOSSES DE SANT ANTONI

Los niños han aprendido glosses de SANT ANTONI, adjunto los trabajos que han hecho en cada clase y sus glosses.

Els DOFINS:

SANT ANTONI JA ÉS VENGUT
AMB UN ASE AMB QUATRE CAMES,
AMB UN COVO D’ENSAÏMADES
I UNA BOTELLA DE SUC.

Els taurons han après:

SANT ANTONI ÉS UN BON SANT QUI TÉ UN DOBLER LI DÓNA PERQUÈ LI GUARD S’ANIMALTANT SI ÉS DE PÈL COM DE PLOMA.

Les tortugues aquesta:
SANT ANTONI VA PER MARTOCANT UNA CAMPANETA TOTS ELS PEIXOS DE LA MARBALLEN DINS UNA CAMBRETA.

I els peixos:
SANT ANTONI FEIA SOPESA SA VORERA DE MAR.EL DIMONI HI VA ANARI SE LES VA MENJAR TOTES.

I els crancs:
NO TENGUEU POR DEL DIMONI PERQUÈ ELL RES NO MOS FARÀ;I ARA, PER ACABAR,DIGUEM: VISCA SANT ANTONI!

I els CAVALLETS aquesta:
DIA DESSET SANT ANTONIDIA VINT SANT SEBASTIÀ QUI BONES OBRES FARÀNO TENDRÀ POR DEL DIMONI

TALLER ACOSTA'T ALS INSTRUMENTS TRADICIONALS DE LES ILLES BALEARS

Avui ha vengut en Pere Juan Martorell a realitzar el Taller dels Instruments, hem après els noms dels instruments tradicionals de les Iller Balears i ens hem convertit en músics per un dia!

Aquesta proposta vol apropar als alumnes, d'una manera lúdica i divertida, els instruments tradicinals de vent i de percussió de les nostres illes: les xeremies, el falbiol, el tamborino, les castanyetes, etc. Durant l'activitat es descobrirà com es construeixen aquests instruments i la seva historiai, a més, s'escoltará el so i s'aprendran ritmes tradicionals com les cercaviles, ¡balls com la jota i el bolero; l'alumnat també podran fer-los sonar.

Taller instrumentos tradicionales de las Islas Baleares

Pincha sobre la foto para ver más imagenes

SANT ANTONI ESCUELA

Estamos de fiesta en el colegio ya que vamos a celebrar SANT ANTONI, y han puesto en la pared del colegio información de una forma muy bonita y original.

Sant Antoni 3ª part ELEMENTS SIMBÒLICS DE LA FESTA

Elements simbòlics de la festa

Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22 de desembre). El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. Els nostres avanpassats estaven convençuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra através del llamp. El nostre calendari és eminentment solar si bé incorporatambé el còmput dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i alsmesos. Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan),les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són símbol de la força del sol. La cultura popular té moltíssims refranys que fan referència al fet que les hores d’irradiació solar es recuperen:

Per Nadal, creix el dia una passa de gall,

Per sant Esteve, una passa de llebre,

Pels reis una passa de vell,

Per sant Antoni, una passa de dimoni.

Sant Antoni: durant el mes de gener el cristianisme va col.locar les festes dels sants barbuts: Sant Antoni Sant Pau i Sant Maur. Segons Joan Soler: Aquests barbuts recorden Saturn, el vell Cronos de llarga barba blanca, incorporat al santoral cristià amb les Saturnalia, en el canvi de l’any, origen remot del Carnestoltes. Un element importantíssim del dimoni o millor dit “bruixot” és la barrota: En els pobles de Mallorca encara segueixen aquesta cerimònia del salt sobre el foc dels dimonis. I ho fan proveïts del seu emblema més característic: la canyafel.la, el simbolisme sexual de la mateixa, representatiu de l’organ sexualmasculí, l’evidencia perfectament el mateix origen etimològic de laparaula: canya fel.la, és a dir, fàl.lica . No és casual, doncs, el fet molt popular a Mallorca de cantar cançons verdes aquesta nit màgica presidida pel foc.

Cavalcades: tothom que tenia un animal de sella o de bast compareixia a la plaça del poble per fer una cercavila. La cavalcada remet a la processó, a la desfilada seguint un ordre, un fenomen ancestral conegut gairebé en totes les religions, amb relació amb el mite de l’etern retorn als orígens.

Porc: per a la cultura catalana el porc és un animal totèmic. Per a les cultures índies de les planures d’Amèrica del Nord és el bisó. En canvi per als celtes és el porc senglar. Les relacions que mantenim els mallorquins en particular i els catalans en general amb el porc està marcada per la simpatia i la gratitud ja que tot ens ho dóna i no deixa desperdici. És per això que el dia de Sant Antoni està mal vist matar el porc però en canvi al caliu dels foguerons torram porc(botifarrons, llengonissa, sobrassada, xulla...). Igualment la matança del porc és un ritual que encara no fa molts anys durava dos dies. Menjam porc per Sant Antoni i també per Nadal (porcella rostida) continuant una creença primitiva ipre-cristiana que considera el porc com l’esperit del gra en forma d’animal.

Rifa del porc: es rifava un porc per recollir doblers destinats a la comunitat els frares antonians que recollien els malalts de lepra. Els comerciants del carrer de Sant Miquel de Ciutat, on està situat l’edifici de Sant Antoniet (antic hospitalde leprosos) han recuperat aquest costum. Aquesta comunitat es va dissoldre quan els avenços de la medicina van fer minvar la llebrosia. A Ciutat és costum rifar el porc més gras de tota l’illa. Com que generalment de tan gras no podia caminar, el porc era passejat en carro pels carrers de la ciutat al so d’una tonada de xirimia especial . L’any1879, el govern de Madrid va prohibir la rifa del porc per afavorir la “lotería nacional”. Tot i la prohibició el poble mallorquí va continuar fent-la fins avui.

Beneïdes: en els ritus solsticials primitius un element important és l’aigua que en el nostres cas fa acte de presència en l’acte de beneir. Per altra part, en anys de sequera, és costum intercedir a Sant Antoni que, com a protector de la pagesia, dels conreus i dels animals, afavoreixi la pluja. De fet, ens trobam davant la cristianització de les danses primitives demanat la pluja. L’aigua és un símbol ambivalent. Té un aspecte positiu i un altre negatiu. Evidentment, l’aiguade les beneïdes és la mateixa aigua del ritual iniciàtic del baptisme cristià que ala vegada continua la creença primitiva d’entendre l’aigua com a mantenidorade la vida en un cicle constant que mai no s’atura: pluja, fonts i rius, mar,evaporació i novament la pluja fecundant, símbol alhora aquàtic i celeste, com la rosada matinal.

Corregudes: curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a pèl,amb la sella descordada, etc. També es feien curses amb cintes.

Carrosses: A Mallorca la festa de Sant Antoni pren aspectescarnestoltescs que s’estenen per les diades immediates a aquest període. És per això que que alguns participants vandisfressats de manera grotesca a les carrosses.

Sant Antoni 2ª part COSTUMS PROPIS DEL DIA DE SANT ANTONI

Costums propis d’aquest dia:

- Estava molt mal vist fer matances.

- Aquest dia és considerat la festa dels animals per la qual cosa no se’ls feiatreballar, era corrent donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d’untractament respectuós. També era mal vist tenir-los fermats. Després de lesbeneïdes i les cavalcades se’ls deixava a lloure per dins una tanca.

- Es guarnia els animals amb els millors arreus, sovint amb corretjam fetexpressament per aquell dia. Els genets, igualment, vestien llurs millorsrobes i, com els animals, lluïen el bo i millor que tenien. Els cascavells,campanetes i d’altres elements sonors igualment que les cintes decoloraines tenen caràcter d’amulet i de protecció contra els mals esperits.

Al segle XV aquesta festa era organitzada pels gremis de llogaters de mules,dels traginers i dels bastaixos. Després van agafar el relleu els cotxers i elscarrete

Sant Antoni 1ª part

Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls, someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menascals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els
confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí vénen aquelles glosses tan famoses:

Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo
d’ensaïmades
i una botella de suc
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a
trenta-u;
el dimoni va fer trenta
i sant Antoni, trenta-u

També se’l considera advocat contra la lepra per la qual cosa aquest dia la gent menjava un tortell per tal que el sant els protegís d’aquesta malaltia. Sant Antoni és invocat contra les malalties gangrenoses de la pell i, molt especialment, contra l’herpes zòster i la borradura dels infants.

SANT ANTONI L'ANY PASSAT

Per a tots els quals s'han incorporat aquest any al cole i no van poder viure la festa de Sant Antoni que vam fer l'any passat. Us deixem aquest video perquè pugueu oberva ho bé que ho vam passar.

SEMANA DE SAN ANTONI

Ara entrem de ple en la setmana de SANT ANTONI, setmana gran a Mallorca.

Des del blog volem començar amb una glossa, realitzada per Magdalena Tomàs (la mama de Rosa de la classe dels crancs).

Des de la APIMA i per extensió a tota la gent del col·legi, li volem agrair sempre el seu gran suport i col·laboració amb totes les festes i celebaciones que fem gràcies Magdalena

A Badia hi ha una escola

que es diu Urbanitzacions,

hi ha uns nins molts eixerits

i les mestres que també ho són.

En Pep sempre ens dóna es to

amb les seves xeremies

i la resta de la gent

el seguim fent cercavilles.

La gesta de Sant Antoni

tots junts la celebrarem

amb una bona torrada

i unes glosses cantarem.

Ens vestirem tots de negre

o vermell, com és el foc

i torrarem sobrassada

la xulla i també el porc.

Ajuntant les nostres veus

direm Visca Sant Antoni

i ajuntant totes les forces

farem fugir al dimoni

Glosa feta per MAGDALENA TOMÀS (Sant Antoni 2009)

Dedicat al CP Urbanitzacions de LLucmajor.

FIESTA DE SANT ANTONI EN EL COLEGIO

El próxima viernes 16 de enero celebraremos SANT ANTONI en el colegio. A las 11.oo hrs las puertas se abrirán para juntarnos en una merienda-barbacoa.

El colegio invita a merendar de pan con sobrasada y butifarrón a todos los alumnos, y para las familias que lo deseen habrá bandejas ya preparadas (sobrasada, butifarrón, panceta y lomo), el precio será de 6 euros e incluye el pan y una bebida.

¡¡Habrá foguerones y música para animar!!

Para poder encargar la comida, las personas interesadas pueden pasar por dirección antes del miércoles 14 para comprar los tiquets.

Los niños y niñas que quieran, que vengan vestidos/vestidas de color rojo o negro.

¡Os esperamos a todos/as!

FESTA INFANTILS DE DIMONIS

Aquest divendres hi ha una festa molt intersante per als nens, sobretot per als nens. En Mancor de la Vall, la asiciación ARRELS DE LA VALL, celebra aquest cap de setmana la VI FIRA DE L'ESCLATA-SANG I DE LA MUNTANYA. El divendres fan una festa infantil:

- 17.30h. Mil i una maneres de matar mosques; jugant feim instruments. Taller d'instruments populars. A càrrec de Miquel Tugores.
- 18:30h. TOTO EL CIENTÍFIC BOIG I LA SEVA AJUDANT TANA. En Toto és un cientific que, acompanyat de la seva ajudant Tana, viatja pel món cercant els invents més ridículs i divertits, però cada vegada que és topen amb un grup de nins no hi res per fer més... s'aturen, buiden els seus tres baguts màgics i comencen a explicar contes i a jugar amb ells.
- 19:30h. L'HOMENET I EL DESPISTAT. Divertiment amb balls i danses per a tots els nins. Després a la nit se celebrés el següent per a tots els públics: - 20:30h TROBADA DE BÈSTIES, de foc de Mallorca organitzada per la colla de la Bèstia de Foc, la Deessa Boscana de Mancor de la Vall.
- 21:00h TORRADA DE LLOM AMB ESCLATA-SANGS, per a tothom a la zona escènica de la NIT DE FOC, podeu comprar el tiquet allà mateix.
- 22:00 CORREFOC, de bèsties al carrer Massanella fins a la zona de la Nit de Foc.
- 23:00h La Colla de Dimonis d'Arrels de Mancor de la Vall presenta CORREDIMONI

LA CASTANYADA

Poemes Infantils i cançons Castanyada / Poesia infantiles Castañada

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: poesia_castañada poesia_castanyada)

LA CASTANYADA

Quan treballes en la APIMA, el més agradable és veure la col·laboració dels pares.

En el cole contem amb el blog que és una eina de comunicació en constant actualitat, molt pocs col·legis tenen aquesta eina.

Això permet que ens sentim tots més prop i sobretot fa que gaudim dels nostres fills en el seu ambient.

Isabel (mare de Judith de la classe dels Taurons), ens ha deixat un comentari que volem publicar com entrada del BLOG, parla d'una tradició catalana.

Així que animar-vos i fem d'aquest blog un punt d'unió i d'informació.

UN MILIÓ DE GRÀCIES ISABEL

Hola a Tots/-es!!

Sóc la Isabel (la mare de la Judit, de la classe dels Taurons). Aprofitant que s'acosta Halloween, volem compartir amb tots vosaltres una tradició catalana molt popular que s'anomena "La Castanyada".

Se celebra el dia 31 d'Octubre i, la veritat és que és una festa molt divertida. Així que, el proper divendres portarem panellets casolans (esperem que surtin bons!!).

LA CASTANYADA

Aquesta celebració té els seus orígens a principis del segle VII quan el Papa Bonifaci IV en comptes de fer enderrocar el panteó de Roma, temple pagà en honor a Júpiter, el va purificar i el va consagrar en honor a la Verge i a tots els Sants Màrtirs. Posteriorment, el Papa Gregori IV va designar el primer dia de novembre per la seva celebració.La festa des de sempre s'ha dividit en dues parts: la dedicada als vius i la dedicada als morts. Al vespre, la tradició de resar les tres parts del rosari pels difunts (part dedicada als morts), anava acompanyada d'un modest refrigeri, anomenat 'la castanyada' (part dedicada als vius). Tot el que acompanya la tardor (cauen les fulles, comença el fred, maduren les castanyes, els dies es fan més curts, els ramats baixen de l'alta muntanya per quedar-se als estables,...) feia que la gent es tanqués més hores a casa al voltant del foc explicant rondalles i llegendes on, sovint, apareixia la
mort. De fet, Tots Sants és una festa on es veneren els avantpassats o difunts
de la família. Tradicionalment el dia de Tots Sants coincideix amb la sembra
dels camps, abans es veia un cert paral.lelisme entre la resurrecció dels morts
i el creixement de les llavors enterrades convertint-se en espigues plenes de
gra. Es mengen castanyes perquè és el fruit del temps i els panellets (pastisset
típic) perquè representen els antics pans que s'oferien als morts pel seu viatge
cap el més enllà. Aquests pans estaven fets de productes de la temporada i que
no es descomposaven (ametlles i sucre), com ara els panellets.

"Endevinalles"

1. Calentoneta t'agrado i per fer-me passar el fred, a les brases em condemnes per
satisfer el teu gustet. (Solució: la castanya)

2. Verd al camp, negre a la plaça i vermell dintre casa. (Solució: el carbó)

3. Sempre que et toco no em veus, volo sense tenir ales, xisclo sense tenir boca i faig mal moltes vegades. (Solució: el vent)

DIA DE LES VERGES

Avui són les Verges,

bunyols menjarem,

I a totes les nines

Cançons cantarem

LES VERGES A L'ESCOLA

Estimades families:
El proper dimarts dia 21 d'octubre celebrarem la festivitat de "LES VERGES" amb una berenada de bunyols. S'elaboraran a l'escola per què els nins/es vegin el procés i després els menjarem.

Gràcies per la vostra col.laboració.

DÍA DE LOS VIRGENES Y LOS BUÑUELOS

Pronto se celebra el día de los Vírgenes en Mallorca y como no, también queremos celebrarlo en el cole.

La tradición consiste en que cada chico tiene que comprar un clavel a una chica mientras que la chica compra buñuelos para el chico. Cuando llega la noche los chicos tienen que ir casa por casa con claveles cantando desde la calle a los balcones y ventana y subir a las casas a comer buñuelos a cambio de dar su clavel correspondiente.

Pero como todavía no tienen la edad de hacerlo........les vamos a demostrar como se elaboran y disfrutar de ello una vez cuando estén hechos.

Necesitamos un poco de ayuda. Si algún padre o madre sabe hacerlos, tiene interés y quiere colaborar (o que tengan algún familiar) por favor, que se pongan en contacto con la APIMA o con Maru (clase de las tortugas del mar).

También invitamos a los padres a demostrar y hacer algún plato típico de su país o región, para que los niños prueben distintas cosas.

En caso de no poder venir a la escuela, les animamos de hacerlo en casa y que su hijo/a lleve este plato típico a la escuela (p.e. galletas, bizcochos, empanadas).

Naturalmente, nos encanta si pudieses asistir en persona.