La Jaia Corema és una figura de dona amb set peus i set dents que representa les set setmanes de Quaresma.
Després de Carnestoltes arriba la Quaresma i, amb ella, una de les tradicions més típiques de Mallorca, la Jaia Corema o Jaia Serrada. És una figura de dona amb set peus que representa la Quaresma amb les seves set setmanes i que s’exposava a les cases durant aquesta època de l’any, fins que el dissabte de Pasqua la llevaven o la cremaven.
Mossèn Alcover descriu amb detall la tradició: «Sa Jaia-serrada era una velleta de paper, cartró o fusta pintada, que representava la Quaresma, molt flaca, amb un bacallà a una mà i un manat de pastanagons a l’altra, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Quaresma. El primer dia de Quaresma penjaven la Jaia a la cuina o al menjador, i cada diumenge li tallaven una cama de les set que tenia". El dissabte de Pasqua llevaven o cremaven el que en quedava.
A la falda, la jaia tenia una palangana amb verdures i peix, aliments típics de Quaresma. L’encarregat de llevar els peus a la jaia era el pare de família. Cada any el dijous de la quarta setmana de Quaresma es feia una festa, en què se serrava per la meitat el personatge (fet d’on prové el nom de Jaia Serrada) entre les aclamacions del públic, ja amb presses per arribar a Pasqua.
Al final de la Quaresma, la Jaia Corema es despenjava i aleshores els joves expressaven la seva alegria, perquè a la fi acabava una època de sacrificis i privacions. Ja ho diu la cançó popular mallorquina, en un to d’exageració irònica:
«Sa Corema ja és passada;
Mare de Déu que no torn!,
que tenc s'esquena escorxada
d'anar-me a colgar dejorn».
Després de Carnestoltes arriba la Quaresma i, amb ella, una de les tradicions més típiques de Mallorca, la Jaia Corema o Jaia Serrada. És una figura de dona amb set peus que representa la Quaresma amb les seves set setmanes i que s’exposava a les cases durant aquesta època de l’any, fins que el dissabte de Pasqua la llevaven o la cremaven.
Mossèn Alcover descriu amb detall la tradició: «Sa Jaia-serrada era una velleta de paper, cartró o fusta pintada, que representava la Quaresma, molt flaca, amb un bacallà a una mà i un manat de pastanagons a l’altra, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Quaresma. El primer dia de Quaresma penjaven la Jaia a la cuina o al menjador, i cada diumenge li tallaven una cama de les set que tenia". El dissabte de Pasqua llevaven o cremaven el que en quedava.
A la falda, la jaia tenia una palangana amb verdures i peix, aliments típics de Quaresma. L’encarregat de llevar els peus a la jaia era el pare de família. Cada any el dijous de la quarta setmana de Quaresma es feia una festa, en què se serrava per la meitat el personatge (fet d’on prové el nom de Jaia Serrada) entre les aclamacions del públic, ja amb presses per arribar a Pasqua.
Al final de la Quaresma, la Jaia Corema es despenjava i aleshores els joves expressaven la seva alegria, perquè a la fi acabava una època de sacrificis i privacions. Ja ho diu la cançó popular mallorquina, en un to d’exageració irònica:
«Sa Corema ja és passada;
Mare de Déu que no torn!,
que tenc s'esquena escorxada
d'anar-me a colgar dejorn».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada