Els tuaregs son una tribu que viuen a l’Argelia, Burkina Fasso, Libia, Mali i Niger.
El terme Tuareg o Targi en singular, s'aplica a nombrosos grups que comparteixen un idioma comú i una història comuna. Etnicament, hi ha Tuareg d'ascendència Berber i de diversos grups del Àfrica negra.
Les caravanes Tuareg de camells van jugar un important paper en el comerç trans-saharià fins a mitjan segle 20, que els trens i camions van prendre el relleu. La història Tuareg comença en el nord de Àfrica on és anotada la seva presència per Herodot.
Al llarg dels últims 2.000 anys molts grups han anat desplaçant-se cap al sud moguts per la pressió de les gents del nord i i l'esperança de trobar una terra més pròspera en el sud.
La colonització, primer, i la descolonització més tard, (amb l'establiment de fronteres entre Estats), ha suposat la fi de les confederacions Tuareg i les ruptures familiars a Algèria, Líbia, Mali, Níger i Burkina Faso.
A més d'això, la introducció de noves maneres de transport (camions) i la sequera ha acabat amb la seva economia nòmada.
Avui, molts Tuareg viuen en comunitats sedentàries a les ciutats que voregen el Sahara i que anteriorment van ser grans centres comercials del Àfrica occidental. La falta de recursos ha obligat a molts joves a emigrar a altres paissos com Ghana o Costa d'Ivori.
Durant milers d'anys, l'economia Tuareg ha girat al voltant del comerç trans-saharià. Hi ha cinc rutes de comerç que s'estenen pel Sahara des de la costa mediterrània a les grans ciutats del sud del Sahara. A causa de la naturalesa del transport i l'espai limitat disponible en les caravanes, els Tuareg van comerciar normalment en articles de luxe, coses que ocupaven un espai petit i en què podien tenir un guany gran. Durant diversos segles els Tuareg també van comerciar amb esclaus comprats en el Africa oriental i venuts als europeus i als àrabs d'Orient Mitjà. Molts Tuareg es van establir en les comunitats amb les quals ells comerciaven i avui dia controlen en alguns llocs el comerç local, actuant a més, com a representants per als amics i família que continuen comerciant.
Històricament, la societat Tuareg estava dividida entre agricultors i comerciants. En un altre temps, els agricultors eren considerats com a classes baixes. Molts eren originalment esclaus, procedents de cautius de guerra o dels mercats d'esclaus. Hi havia tres grups d'esclaus en la classe baixa: el iklan, el inaden, i el harratin. Els iklan es dedicaven al pasturatge , la cuina i altres quefers domèstics. Els inaden treballaven com a artesans i ferrers. Els harratin eren agricultors Normalment, els grups de Tuareg sedentaris mantenien una relació similar a la de vassallatge respecte a un cap local, comerciant, que els garantia protecció a la comunitat. No obstant això, amb la caiguda del comerç trans-saharià i la conseqüent perduda del poder econòmic dels comerciants Tuareg, aquests grangers sedentaris han arribat a superar en riquesa als comerciants amb el lògic canvi en les relacions socials anteriors.
Encara que la majoria dels Tuareg són musulmans la seva pràctica religiosa no és tan estricta com en la resta , i mentre que són fidels en l'empleno de les oracions diàries, no solen observar el dejuni durant el Ramadà.
