dimecres, 29 de setembre de 2010

ELS NINS I NINES DE 4 ANYS VISITEN L'ENTORN

El divendres passat els nins i nines de les classes de 4 anys varen anar a fer una volta per l'entorn de la nova escola. Varen passar per un parc on hi havia puputs i d'altres ocells fins arribar a un mirador des d'on es veia el mar!


dimarts, 28 de setembre de 2010

MENJADOR ESCOLAR SETEMBRE.


Com ja sabeu, estem d'estrenes múltiples en el servei de Menjador Escolar.

Estrenem empresa de menjador, estrenem espai, només un torn de menjador i sobretot estrenem preu.

Cada mes us anirem posant en el blog les novetats del nou MENJADOR, consells i sobretot també vídeos dels nostres nens menjant.

A part del vídeo d'avui volem fer-vos saber el decàleg que regeix el menjador.

    1. Abans de menjar ens rentem les mans molt bé.
    2. Entrem en el menjador en fila i esperem torn en ordre, sense crits ni empentes.
    3. Mengem tranquils, relaxats i asseguts correctament sense aixecar-nos, fins que el nostre monitor així ho indiqui.
    4. Mantenim un to de veu suau i agradable.
    5. Utilitzem correctament els coberts i el tovalló.
    6. Mengem de tot amb un ritme correcte: 1er plat, 2on plat i postre.
    7. Masteguem amb la boca tancada i no parlem amb la boca plena.
    8. Procurem que no caigui menjar fora dels plats.
    9. Demanem les coses i ens expressem amb cortesia, bon profit, per favor, gràcies.
    10. Ens rentem les dents i les mans quan acabem de menjar amb la supervisió dels monitors

dilluns, 27 de setembre de 2010

SAGRAT COR 11 – CE URBANITZACIONS 2


ESTE SABADO 25 DE SEPTIEMBRE SE HA ESTRENADO LA PRETEMPORADA DE NUESTRO EQUIPO BENJAMÍN, Y LO HA HECHO CONTRA EL C.E. SAGRAT COR DE 1ª DIVISIÓN, EL EQUIPO HA ESTADO BASTANTE BIEN TENIENDO EN CUENTA QUE MUCHOS JUGADORES SON NUEVOS, QUE HAN JUGADO VARIOS NIÑOS DEL INICIACIÓN A Y QUE EL RIVAL ERA DE SUPERIOR CATEGORIA, NOSOTROS JUGAREMOS EN 2ª DIVISIÓN, EL RESULTADO HA SIDO DE 11-2. EL PRÓXIMO PARTIDO DEL EQUIPO BENJAMÍN ES EL MARTES 29/09 EN EL COL. PEDRO POVEDA A LAS 18: 00 h
Ánimo para nuestros chicos

diumenge, 26 de setembre de 2010

ELS NINS I NINES DE 1r VISITEN L'ESCOLA

Durant els primers dies d'aquest curs, els nins i nines de les classes de 1r varen visitar les instal·lacions i voltants de la nova escola. A continuació en teniu les fotos.


UN ALTRE ANY MES. FIRA DE TEATRE INFANTIL I JUVENIL DE LES ILLES BALEARS

a_cartell_sense_logos
La Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears arriba a la seva novena edició amb més espectacles que mai. Un total de 36 companyies oferiran 42 espectacles en 59 funcions del 8 al 12 d'octubre a Vilafranca de Bonany. D'aquestes, 24 són de les Illes Balears, 5 de Catalunya, 1 mixta (Mallorca/Catalunya), 1 del País Valencià i 6 d'altres indrets de l'Estat (Aragó, Andalusia, País Basc i Madrid).
Durant els cinc dies que dura la Fira, els espectadors podran assistir a nou estrenes mundials i a vuit espectacles que es representen per primera vegada a les Balears.
Que passeu una molt bona Fira

divendres, 24 de setembre de 2010

1er A. ELS TURKANA

image-2490-turkana-girl-turkana-tribe-kenya
Els Turkana es refereixen a ells com Ngiturkan i a la seva terra com Eturkan. Se'ls coneix també tenen els  següents noms: Bume,Buma,Ngaturkwana,Ngiturkwana,

Se localitzen a  Etiòpia, i a Kenya.
L'idioma turkana és similar al Karamojong en un 85% del seu lèxic i en un 76% del Teso. La major part dels Turkana són monolingües i només una minoria entén Swahili, Pokot o Daasenech
Segons la tradició oral, fa uns 200 anys els homes joves de Jie van entrar a la vall de Tarash a la recerca d'un bou que havien perdut. Allí es van trobar a una dona Jie vella que recollia fruita. Impressionats amb la riquesa de la zona, van parlar amb altres joves amb els qui es van unir per transladar-se al lloc. Des de llavors els pobles Turkana i Jie han estat aliats.
Els Turkana estan estretament relacionats amb el poble Karamojong d'Uganda i més a distància amb els Maasai de Kenya i Uganda.
Son seminòmades, els Turkana són el segon grup més gran de pastors en Kenya. Durant els últims 300 anys han criat bestiar boví, ovelles, cabres, camells, ases i han pescat i conreat la terra com a activitats secundàries Els Turkana practiquen una agricultura senzilla que consisteix a sembrar un mill de creixement ràpid que cullen al final de les pluges. Les difícils condicions climàtiques i la sequedat del terreny els impedeix desenvolupar una agricultura variada. La pesca, en canvi, ha adquirit últimament molta importància en l'economia turkana.
ja que el bestiar boví és la seva font principal de subsistència, és també el seu únic mitjà d'intercanvi, emprant-ho com a mitjà de pagament per adquirir altres productes com a gra, tabac, comptes.
La casa i els articles personals són principalment fabricats amb derivats del bestiar boví: pells per vestir, estores, mantes, sandàlies, recipients, borses, etc.; les banyes són emprades com a recipients; el pèl i cues per a la decoració i adorns; els ossos com a bastons; els budells per als rituals; i el fem com a combustible. La resta del bestiar, ovelles, cabres, camells i ases, són utilitzats com a aliment, els primers, i com animals de càrrega, els segons.
L'alimentació habitual dels Turkana és molt similar a la dels pobles Maasai i Samburu, que consisteix en llet de vaca barrejada amb sang, a la qual de vegades se li afegeix farina de mill, com a menjar principal. Consumeixen també carn de bestiar menor (cabres i ovelles). Utilitzen la llet de camell per a l'alimentació dels bebès. Un altre aliment habitual és el *edodo fet amb llet fresca posada a assecar sobre pells. Confeccionen una espècie de pastissos a força de baies aixafades barrejades amb sang.
Els Turkana generalment viuen en grups familiars estesos, i el llar familiar sol estar dividit en dos tancats separats. Un és el napolon que és el tancat principal on viu el cap de família amb l'esposa principal. L'altre és el abor , on viuen les altres esposes amb els seus fills, així com els fills casats. L'entrada principal de la llar es situa sempre cap a l'est. En el costat esquerre es situa l'habitatge de dia de l'esposa principal ( ekal) i a la dreta l'habitatge nocturn (akai). Les famílies Turkana construeixen sovint les seves awi al costat dels awi d'altres famílies formant barris que són les comunitats bàsiques en l'organització social del poble Turkana.
Els matrimonis Turkana tenen un període de prova de tres anys i no es considera definitiu el matrimoni fins que el primer fill comença a caminar. El preu de la núvia (pagat pel nuvi) normalment consisteix en diversos caps de bestiar (vaques o camells) procedents del bestiar del nuvi, del seu pare, dels germans del seu pare o la seva mare, o dels seus companys del mateix grup d'edat. L'esposa ocupa una posició important en el llar, i manté llaços íntims amb el seu marit i el seu pare i germans.
Els Turkana es divideixen en dos grups: els de el bosc (Nimonia ) i els de les planes (Nocuro). Encara que existeixen vint clans (ategerin) diferents, aquests no tenen molta importància per a l'organització social turkana, sent les comunitats , formades pels diferents barris (adakar) la base de la seva organització social. Els homes Turkana estan dividits en dos grups d'edat , Pedres ( Nimur) i Lleopards (Nerisai).
Les dones Turkana porten sovint gran quantitat de comptes al voltant dels seus colls, juntament amb un collaret d'alumini o llautó ( alagam). Les armes Turkana tradicionals, utilitzades per a la defensa de les seves rajades de bestiar i propietats contra els animals salvatges i altres pobles veïns, consisteixen una llança de prop de dos metres de llarga, una espècie de bastó o maça, ganivets en les seves nines, uns ganxos en els dits de la mans i un escut de pell de *búfalo, girafa, o hipopòtam.
Els Turkana no tenen caps o superiors. La influència política depèn de l'edat, riquesa, saviesa, i l'habilitat oratòria. L'organització social es basa en els drets territorials (drets de pastures i aigua), parentiu i relacions de grups d'edat..
Quan una dona es casa rep del cap de la família una porció del seu bestiar. Aquestes rajades seran heretades després pels seus fills. A causa de l'extraordinàriament alt del preu que el nuvi ha de pagar per la núvia, és gairebé impossible per a un home casar-se fins que el seu pare ha mort i ell ha heretat el seu bestiar. Cada esposa construeix un habitatge de dia i un habitatge nocturn.
A l'edat d'entre 16 i 20 anys, els homes passen per una cerimònia d'iniciació en la qual se'ls circumcida en una festa senzilla on destaca el sacrifici d'un animal. Fins a èpoques recents, un jove adquiria la qualitat de guerrer quan havia matat a un enemic, esdeveniment que quedava marcat en el seu cos mitjançant una cicatriu en la seva espatlla dreta o en el seu pit. Només llavors, començava a portar armes i rebia una llança i altres armes, un tamboret que *sirvía com *cabecero, i un parell de sandàlies. Els joves han d'esperar 10 o 15 anys per contreure matrimoni. Les noies, en canvi, es casen cap al final de l'adolescència, entre els 15 i els 20 anys d'edat.
El vestit tradicional Turkana consisteix en una sola tela. Els guerrers porten, a més, les seves armes. Aquests, es fan cicatrius en els braços per indicar a quantes víctimes han ferit i plomes d'estruç blanques en el cap, aquells que han matat a una persona almenys.
Tradicionalment han considerats com a enemics a tots els poble veïns excepte el poble Jie. Aquesta enemistat prové de la forma en què els turkana agradaven els seus ramats fins a mitjan segle XX, i que no era una altra que mitjançant el robatori de bestiar als pobles veïns.
La majoria del poble Turkana manté la seva religió tradicional. Els Turkana creuen en un Déu (Kuj) , associat amb el cel i que és el creador de totes les coses. Aquesta divinitat, no té amb prou feines influencia en la vida dels Turkana, i només es recorre a ell en temps de necessitat.
Tenen metges-endevins que compten amb un cert caràcter religiós i les funcions del qual més importants són: predir la victòria en les guerres, ajudar en salut, remeiar l'esterilitat. Si un home o una dona són oposats culpables de bruixeria o fetilleria, són castigats amb la mort.

dijous, 23 de setembre de 2010

1er B ELS MASSAIS

Guerreros masai
Els massais són un poble africà nilòtid. Aproximadament són uns 900.000, dels quals entre 353 i 450.000 habiten entre les ciutats de Narok i Namanga, a Kenya meridional, i la resta al nord de Tanzània, al voltant del llac Victòria. Les dades, però, no són prou acurades.
Abans de la colonització, eren un poble guerrer, que vivia de la depredació. Actualment són pastors nòmades de bòvids, ovelles i cabres, al voltant dels quals gira la riquesa econòmica, i encara que mantenen la religió tradicional, han adoptat algunes formes del cristianisme.
Viuen en assentaments anomenats bomes, cercles de cabanes fetes de branques i rodejades de palissades per a encerclar el ramat. La seva vida cultural està plena de celebracions, que comencen amb el naixement. La versió massai dels grups d'edat consta d'infantesa, guerrer menor (moran), guerrer gran, adult menor i adult gran. Cada generació d'homes constitueix un grup que passa successivament per cada grau d'edat. Després de la circumcisió els nois esdevenen home i guerrers menors. Antigament havien de passar una prova d'adult que consistia en caçar un lleó. Avui s'ha perdut perquè els lleons són considerats espècie protegida.
El sistema polític massai està descentralitzat; es convoquen reunions d'ancians i discussions públiques per a decidir sobre els afers més generals. El que encara s'hi imposa és la importància que té per a ells el ramat. La seva religió es centra al voltant de creences místiques referents als massais, al seu ramat, i a Déu. Les vaques són sagrades, i també ho és la seva terra i tots els elements que giren al voltant del ramat. El ramat proveeix de totes les necessitats als massais: llet, sang i carn per a la dieta, i cuir i pells per a la seva roba.
Parlen una llengua del subgrup nilòtic, branca oriental, del grup de llengües sudàniques oriental pertanyents a les llengües niloticosaharianes. Tanmateix, usen el suahili com a lingua franca.

GIMNÀSTICA RÍTMICA


ATENCIÓ FAMILIES INTERESSADES!
NOVA ACTIVITAT EXTRAESCOLAR:

GIMNÀSTICA RÍTMICA

HORARI: DILLUNS I DIMECRES
EDAT: A PARTIR DE 4 ANYS
ENTRENADORA: LAURA TORRENS
(Campiona de Mallorca i subcampiona de Balears)

*L’activitat només es durá a terme amb un mínim de 10 alumnes inscrits.

Per a més informació i inscripcions passau per l’Apima en horari d’atenció a pares i mares.

dimecres, 22 de setembre de 2010

2on PRIMÀRIA. ELS TUAREGS

TUREG
Els tuaregs son una tribu que viuen a l’Argelia, Burkina Fasso, Libia, Mali i Niger.
El terme Tuareg o Targi en singular, s'aplica a nombrosos grups que comparteixen un idioma comú i una història comuna. Etnicament, hi ha Tuareg d'ascendència Berber i de diversos grups del Àfrica negra.
Les caravanes Tuareg de camells van jugar un important paper en el comerç trans-saharià fins a mitjan segle 20, que els trens i camions van prendre el relleu. La història Tuareg comença en el nord de Àfrica on és anotada la seva presència per Herodot.
Al llarg dels últims 2.000 anys molts grups han anat desplaçant-se cap al sud moguts per la pressió de les gents del nord i i l'esperança de trobar una terra més pròspera en el sud.
La colonització, primer, i la descolonització més tard, (amb l'establiment de fronteres entre Estats), ha suposat la fi de les confederacions Tuareg i les ruptures familiars a Algèria, Líbia, Mali, Níger i Burkina Faso.
A més d'això, la introducció de noves maneres de transport (camions) i la sequera ha acabat amb la seva economia nòmada.
Avui, molts Tuareg viuen en comunitats sedentàries a les ciutats que voregen el Sahara i que anteriorment van ser grans centres comercials del Àfrica occidental. La falta de recursos ha obligat a molts joves a emigrar a altres paissos com Ghana o Costa d'Ivori.
Durant milers d'anys, l'economia Tuareg ha girat al voltant del comerç trans-saharià. Hi ha cinc rutes de comerç que s'estenen pel Sahara des de la costa mediterrània a les grans ciutats del sud del Sahara. A causa de la naturalesa del transport i l'espai limitat disponible en les caravanes, els Tuareg van comerciar normalment en articles de luxe, coses que ocupaven un espai petit i en què podien tenir un guany gran. Durant diversos segles els Tuareg també van comerciar amb esclaus comprats en el Africa oriental i venuts als europeus i als àrabs d'Orient Mitjà. Molts Tuareg es van establir en les comunitats amb les quals ells comerciaven i avui dia controlen en alguns llocs el comerç local, actuant a més, com a representants per als amics i família que continuen comerciant.
Històricament, la societat Tuareg estava dividida entre agricultors i comerciants. En un altre temps, els agricultors eren considerats com a classes baixes. Molts eren originalment esclaus, procedents de cautius de guerra o dels mercats d'esclaus. Hi havia tres grups d'esclaus en la classe baixa: el iklan, el inaden, i el harratin. Els iklan es dedicaven al pasturatge , la cuina i altres quefers domèstics. Els inaden treballaven com a artesans i ferrers. Els harratin eren agricultors Normalment, els grups de Tuareg sedentaris mantenien una relació similar a la de vassallatge respecte a un cap local, comerciant, que els garantia protecció a la comunitat. No obstant això, amb la caiguda del comerç trans-saharià i la conseqüent perduda del poder econòmic dels comerciants Tuareg, aquests grangers sedentaris han arribat a superar en riquesa als comerciants amb el lògic canvi en les relacions socials anteriors.

Encara que la majoria dels Tuareg són musulmans la seva pràctica religiosa no és tan estricta com en la resta , i mentre que són fidels en l'empleno de les oracions diàries, no solen observar el dejuni durant el Ramadà.

dimarts, 21 de setembre de 2010

GRUP EXCURSIONISTA CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR.

excursions
Seguim aportant més coses, en aquesta gran família que formem CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR.
Doncs bé, a un grup de pares, han tingut una brillant idea, crear un grup excursionista que farà sortides periòdiques a algun paratge de Mallorca.
Les excursions són de caràcter familiar, així que cal anar acompanyats dels nens i nenes.
La primera excursió es realitzarà el diumenge 3 d'octubre, i la destinació serà LA RESERVA DE GALATZÓ.
El preu és de 12.50 EUROSper adult i de 6.25 EUROS per als nens, si aconseguim ser més de 15 a aquests preus se li aplicarà un 20% de descompte.
LA SORTIDA SERÀ DES DEL COL·LEGI EL DIA 3 D'OCTUBRE A les 10.00 DEL MATÍ.
Si teniu algun dubte comentar-ho en el blog o bé pregunteu  a Juan Ruiz, el papà d'Hugo Ruiz de 6é d'infantil.
Us deixam més informació de la excursió i els propers dies tindreu més.


Desitgem que aquest només sigui el principi d'un munt d'excursions més.

3er PRIMARIA SOM BEDUINS

images
Son originaris de la península aràbiga, el nom "bedui" es deriva de la paraula àrab bedu, nòmada. Les conquestes àrabs del segle setè van provocar una expansió ràpida dels beduins. En aquest moment, milers de beduins es van expandir per tot el Nord de Àfrica.
A part de les afiliacions tribals, hi ha poc per distingir un grup bedui d'un altre. La majoria dels beduins està organitzada en tribus que parlen badawi i es consideren d'ascendència àrab.
L'economia beduina es basa principalment en la cria de bestiar. La causa de la seva constant migració és la recerca d'aigua i terra per al seu bestiar. Cada grup disposa de un territori ben definit i conegut pels altres grups. Les fronteres polítiques han estat d'escassa importància pels beduins, encara que les restriccions governamentals estan tenint influència en el seu estil de vida migratori tradicional.
Els producte làctics són la seva font principal d'alimentació (la llet, el iogurt i un tipus de llard anomenat ghee). Les couen barres rodones de pa de blat. Completen la seva dieta amb dàtils i altres fruites que es troben en els oasis del desert.
Hi ha dues classes socials bàsiques. Una classe és coneguda com el "veritable" bedui, i viuen com a pastors nòmades.
L'altre grup ha adoptat l'agricultura i se li coneix com el fellahin. Els fellahin porten una vida més estable en la vora del desert. En contrast, el "veritable" *bedui és conegut pels seus caravanes que creuen els deserts.
És durant l'hivern quan es dediquen més al comerç en caravanes, mentre que durant l'estiu romanen a la vora del desert. Avui, molts beduins viuen com semi-nòmades, emigra amb les seves rajades però mantenen en alguna forma una agricultura estable.
Per suportar la calor extrema del desert, usen roba lleugera, túniques que permeten la circulació d'aire i llibertat de moviment, proporcionant protecció contra el sol i la sorra. Els seus vestits es dissenyen per cobrir el cos sencer excepte la cara, mans, i peus. El vestit principal per als homes és el thawb de cotó blanc o la túnica grisa. Damunt de la túnica, els homes porten mantells de seda llarga o jaquetes de cotó anomenades kibrs. Les jaquetes estan obertes en el front i van afermar amb cinturons de cuir.
La majoria dels beduins viuen en tendes baixes, rectangulars fetes amb teixit de pèl de camell o de cabra. Els costats de les tendes poden enrotllar-se per deixar entrar la brisa, o tancar-se hermèticament durant la pluja o les tempestes de sorra. La meitat de la tenda és per als homes. Conté una llar i s'usa per als convidats. L'altra meitat és per a les dones, nens, i fa les vegades de rebost. També té una llar per cuinar.
Les dones fan la major part del treball, mentre els homes es dediquen als assumptes de la comunitat . Els nens beduins es queden amb les seves mares en la secció de les dones de la tenda fins que gairebé els set anys. Els nois més vells ajuden sovint amb les rajades i atenen a les necessitats dels convidats. Les responsabilitats de les dones inclouen la cura dels nens; la preparació dels menjars; cosir; la confecció dels teixits, carregar les tendes; recollir llenya per cuinar; i alimentar als ancians.
El matrimoni ocorre amb sort dins de la família estesa. Generalment, els cosins del pare tenen la primera preferència.
La societat beduina està organitzada segons grups de parentiu. La família és la unitat més petita, seguida pel clan, i la tribu. En el passat, era vergonyós per un *beduino acceptar un treball amb sou. Avui, no obstant això, molts han estat forçats per les circumstàncies econòmiques a dedicar part del seu temps a treballs assalariats.
La religió predominant en els beduins es la musulmana sunnitas (molts de la branca de *Malikite).

dilluns, 20 de setembre de 2010

ELS NOSTRES NOMS CURS 2010/11

3114
Aquest any i com tots sabeu, ens hem traslladat a un altre edifici, i aquesta oportunitat la volem aprofitar per fer del nostre trasllat el LEIT MOTIV en aquest curs per realitzar els nostres projectes en totes les classes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor.
Se'ns ha ocorregut que el tema a desenvolupar aquest any sigui el de les TRIBUS NÒMADES, ja que noltros també han segut enguany una mica nòmades.
Cada classe tindrà com nom una tribu nòmada, nosaltres des del blog informarem a tots els pares dels diferents noms de les classes.
ESPEREM APRENDRE TOTS EN AQUEST GRAN ANY

diumenge, 19 de setembre de 2010

NOVES CARES AL CENTRE, BENVINGUDES!




- Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Som na Carme Estades. Faré anglès amb els nins de 4 i 5 anys, també anglès i plàstica en anglès a 1r de Primària.

- De quin col•legi procedeixes.
Venc de s'Algar de s'Arenal.

- Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Sabia que era una escola situada temporalment a Badies, esperant d’estrenar edifici nou.

- Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
M’agradaria trobar-m’hi a gust, fer bona feina, aportar tant com pugui i aprendre molt i molt de tots.

- Què és un col•legi perfecte per tu?
És moltes coses, però entre d’altres és aquell on es treballa amb il•lusió i on tothom és feliç.


**********************************

- Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Marga Salvà, mestra d'Audició i Llenguatge (AL).

- De quin col•legi procedeixes.
CP Rafal Nou (Palma)

- Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?


- Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Aprendre molt, compartir i ajudar.

- Què és un col•legi perfecte per tu?
Aquell on hi ha una bona relació amb els companys, les famílies i fer feina tranquil·lament amb els alumnes.

dissabte, 18 de setembre de 2010

SOM UNS NÒMADES

20080731klphishpr_4_Ies_SCO
El nomadisme és un sistema de vida d'alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d'un lloc a un altre cercant condicions de vida millors, el que origina un tipus de poblament específic. A l'origen seria la cerca d'aliments el que va motivar el desplaçament de les persones, com a conseqüència d'una economia basada a la recol·lecció i lacaça, però les grans societats nòmades practiquen la ramaderia i la causa del desplaçament cal trobar-la a la mobilitat del bestiar a la cerca de pastures. La humanitat va viure en estat nòmada durant tot el paleolític, i no va ser fins el mesolític que poc a poc va començar a esdevenir seminòmada per començar a sedentaritzar-se durant el neolític.
El nomadisme s'associa habitualment a una organització social de tipus tribal atès que avui només aquest tipus de societats practica una economia nòmada o seminòmada. Alguns pobles del desert com els beduins o els tuaregs i també d'altres de les estepes de l'Àsia Central encara practiquen aquest mode de vida malgrat els estats que travessen els intenten sedentaritzar

1er Partit pre-temporada CE URBANITZACIONS

Badia Gran 17-9-2010


Va començar la pretemporada en el CE URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR, el primer partit de pretemporada ho van disputar els equips de pre-benjamí A, dirigit per Isidro Ruiz, i pre-benjamí B, dirigit per Ruben Oliva.
El partit va començar molt igualat, gairebé passada la mitja part va ser quan van començar a arribar els gols.
El pre-benjamí B va demostrar un gran nivell de joc, i davant prop de la cinquantena d'espectadors que es va donar lloc en el camp de Badia Gran, va demostrar el gran nivell de joc i l'esperança d'aconseguir alguna cosa gran aquesta temporada.
El pre-benjamí A, com no, va guanyar el partit i va demostrar el gran joc que els va caracteritzar al final de temporada no ha perdut gens en aquesta present.
FITXA TÈCNICA:
RESULTAT:
Pre-benjamí A. 4 - Pre- benjamí B. 3
EQUIPS:

 DSCN0747
PRE-BENJAMIN A: Sergio Patón, Facundo, Tiziano, Dani Mora, Pau Palmer, Sergi Ruiz, Marc Santisteban, Diego.
DSCN0745

PRE-BENJAMÍ B: Noe, Luc, Santi, Sergi Mercé, Adrián, Pau Fornies, Juanlu, Rubén Román, Mario Cabido, Maxi, Rubén Oliva.
GOLS:
1-0 minut 11. Gol de Pau Palmer.
1-1 minut 16. Gol de Juanlu.
1-2 minut 21. Gol de Rubén Oliva.
2-2 minut 23. Gol de Facun.
2-3 minut 25. Gol de Rubén Oliva.
3-3 minut 28. Gol de Diego.
4-3 minut 29. Gol de Tiziano.
ARBITRO:
Gabi, bon arbitratge encara que el xiulet no se sentia molt, que bufi més fort és el que recomanem a aquest arbitro.
ESTADI: Xiringuito Badia Gran, 80 espectadors.

Pre-benjamí A

Pre-Benjamí B

NOTÍCIA IMPORTANT NATACIÓ AIGUA BLAVA.

natacion
A partir del proper dilluns 20 de setembre, tots els alumnes que s'hagin *pre-inscrit a l'activitat de natació en el gimnàs aigua blava.
PODEU PASSAR A MATRICULAR-VOS PER ESTRICTE ORDRE D'INSCRIPCIÓ.
Moltes gràcies i una salutació

dimarts, 14 de setembre de 2010

ELS PRIMERS DIES A L'ESCOLA

A continuació podeu veure unes fotografies dels primers dies dels nins i nines d’Educació Infantil a l'escola nova. Tot un món per descobrir!


dilluns, 13 de setembre de 2010

IMPORTANT – CLASSES DE NATACIÓ AIGUA BLAVA

clasesNatacion

Els alumnes que el curs passat varen fer natació a s’Aigua Blava i varen entregar la pre-inscripció per aquest curs 2010/11 JA PODEU PASSAR a matricular-se per S’AIGUA BLAVA MAIORIS.
Moltes Gràcies

VIDEO DE NOTICIES DE LA NOVA ESCOLA


En aquests dies hem sortit algunes vegades per la televisió, des del blog, volem fer una recopilació de totes, o gairebé totes

divendres, 10 de setembre de 2010

MÉS CARES NOVES AL CENTRE.

Continuam amb la presentació dels nous mestres.


- Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Mateu Juan Mesquida. Atenció a la Diversitat, suport a primària i psicomotricitat a 5 anys.

- De quin col•legi procedeixes.
CEIP Escola Nova (Porreres)

- Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
La veritat és que poqueta cosa, tan sols que treballaven a aules prefabricades.

- Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Aprendre, compartir i fer la feina de la millor manera possible.

- Què és un col•legi perfecte per tu?
Esper que sigui el CEIP Urbanitzacions de Llucmajor.

******************************

- Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Aina, mestra de suport.

- De quin col•legi procedeixes.
Del Camilo José Cela.

- Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Si.

- Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Aprendre de totes i tots.

- Què és un col•legi perfecte per tu?
On es fa feina a gust.

TRADUCTOR

TRADUCTOR
Ja funciona de nou el traductor català / castellà, ahir vam poder canviar la versió del traductor i està disponible per fer una traducció en castellà, anglès, alemany i francès.

dijous, 9 de setembre de 2010

FESTA INAGURACIÓ ESCOLA Al PUIG D'EN ROS.


I va arribar el gran dia, aquest col·legi que tant hem lluitat tots es va fer realitat, la festa va ser un gran èxit, gràcies a tots per sumar-vos a aquest dia demostrant de nou que som UNA GRAN FAMÍLIA.
Si disposeu de fotos de la festa ens faries un gran favor si passeu per la sala de la APIMA i ens deixeu una còpia, ja que nosaltres aquest dia no vam fer moltes.

dimecres, 8 de setembre de 2010

MÉS CARES NOVES AL CENTRE.

Seguim presentant els nous mestres que han arribat al centre.



- Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Joan Barceló Calviño, mestre d'Educació Infantil amb els nins i nines de 4 anys A.

- De quin col•legi procedeixes.
del CP Maria Antònia Salvà (Son Sardina)

- Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Havia sentit parlar de les seves sessions de Psicomotricitat i dels seus treballs per projectes a Educació Infantil.

- Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Esper aprendre molt i aportar les meves idees i experiències al centre.

- Què és un col•legi perfecte per tu?
És aquell on hi ha una bona relació amb els companys, entre els mestres i els alumnes, entre el centre i les famílies i on els infants aprenguin de nosaltres i nosaltres d'ells.

**********************************



- Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Miquel Cifre, mestre de religió.

- De quin col•legi procedeixes.
De fer substitucions al Col·legi Llaüt i Montesión.

- Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
No

- Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Poder créixer personal i professionalment conjuntament amb l'escola i els meus nous companys.

- Què és un col•legi perfecte per tu?
Aquel col·legi on hem trobi a gust i poder fer feina tranquil·lament amb els alumnes.

diumenge, 5 de setembre de 2010

NOVES CARES AL CENTRE, BENVINGUTS!

Començam amb la presentació dels nous mestres que han arribat al centre!

- Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Emili Alarcón Cardona, tutor de 3r d'Educació Primària.

- De quin col•legi procedeixes.
CP Felip Bauçà.

- Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Si.

- Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Aprendre i ensenyar.

- Què és un col•legi perfecte per tu?
Un col·legi en pau i divertit.

******************************




-Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Marisa Alonso. Especialista de Música i mestra de suport a Educació Infantil.

-De quin col•legi procedeixes.
Son Verí de s'Arenal.

-Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Si, ja que anteriorment he treballat amb professores de l'escola i amb les quals tenc molt bona relació.

-Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
M'encantaria compartir i viure l'experiència de treballar partint dels projectes on els nins i nines són els seus autors. Esper formar part de la família que l'equip de mestres han creat fins ara a partir del no res.

-Què és un col•legi perfecte per tu?
Davant de tot, valor tant la creativitat com el respecte entre tots. Una escola oberta al món, dinàmica i inclusiva. Una casa on cada persona és valorada per les seves aportacions per mínimes que siguin ja que ningú és més que ningú. Un lloc acollidor però amb les portes obertes a l'exterior.

******************************

-Nom i tasca que realitzaràs al centre.
Magdalena Tomàs, tutora de 3 anys A.

-De quin col•legi procedeixes.
CP Son Pisà i CP Jaume III de Llucmajor, però guard un record molt especial de l'Escoleta Municipal d'Esporles.

-Havies sentit parlar del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Fa 3 anys quan vaig dur per primera vegada a la meva filla a aquest col·legi.

-Què esperes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor?
Aprendre, aportar, educar i veure crèixer els infants; personal, autònoma i emocionalment.

-Què és un col•legi perfecte per tu?
És aquell on l'infant és el protagonista absolut i on cada adult que l'acompanya en el seu procès evolutiu aporta el seu petit granet d'arena amb ganes i il·lusió.

dijous, 2 de setembre de 2010

GRAN INAGURACIÓ DEL CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR.

El dimarts 7 de setembre, a les 18.00 h. es realitzarà la inaguració de la nostra escola en la porta del col·legi al Puig d'En Ros.
En la inaguració assistirà el President del govern Francesc Antich, Conseller d'Educació i Autoritats Locals.
Nosaltres, com és habitual FAREM UNA FESTA, per celebrar aquest gran dia.
Tindrem de tot, berenar, xeremiers, i l'actuació del grup d'Animació Infantil TRENCACLOSQUES.
Esteu convidats TOTS, quants més siguem per celebrar aquest dia millor, així que
US ESPEREM A TOTS
Trencaclosques

dimecres, 1 de setembre de 2010

ESCOLA D'ESTIU JULIOL 2010

video

Encara que arriba amb una mica de retard, aquí teniu el vídeo de l'Escola d'Estiu.
Ho varem passar molt bé i esperem repetir l'any que bé!

Esperem que us agradi!

AVÍS MOLT IMPORTANT.


stop
Amb motiu de l'acte de inaguració del col·legi que es realitzarà el dimarts dia 7 de setembre.
S'AJORNA LA REUNIÓ INFORMATIVA DEL DIMARTS 7 Al DIJOUS 9 DE SETEMBRE.
Les reunions informatives es faran en els següents dies i horaris:
DIMECRES 8 DE SETEMBRE
1r de primària: dimecres 8 de setembre als 10.00 h.
2n i 3r de primària: dimecres 8 de setembre als 12:00 h
DIJOUS 9 DE SETEMBRE
4 i 5 anys (5è i 6è d'educació infantil): dijous 9 de setembre als 10.00 h.
3 anys (4rt. d'educació infantil): dijous 9 de setembre als 12.00 hores.
En properes entrades del blog es donarà més informació sobre la inaguració del dia 7 de setembre

VINE A L’ESCOLA EL DISSABTE 4 DE SETEMBRE


IMG_3892
Dissabte que ve 4 de setembre estarem en el Col·legi venent els llibres per al proper curs.
Si vols venir al col·le i veure-ho per primera vegada APROPA'T
Vine a conèixer el col·legi de prop tu i els teus fills.
Estarem d'11.00h fins a les 18.00 h.
US ESPEREM A TOTS