Son originaris de la península aràbiga, el nom "bedui" es deriva de la paraula àrab bedu, nòmada. Les conquestes àrabs del segle setè van provocar una expansió ràpida dels beduins. En aquest moment, milers de beduins es van expandir per tot el Nord de Àfrica.
A part de les afiliacions tribals, hi ha poc per distingir un grup bedui d'un altre. La majoria dels beduins està organitzada en tribus que parlen badawi i es consideren d'ascendència àrab.
L'economia beduina es basa principalment en la cria de bestiar. La causa de la seva constant migració és la recerca d'aigua i terra per al seu bestiar. Cada grup disposa de un territori ben definit i conegut pels altres grups. Les fronteres polítiques han estat d'escassa importància pels beduins, encara que les restriccions governamentals estan tenint influència en el seu estil de vida migratori tradicional.
Els producte làctics són la seva font principal d'alimentació (la llet, el iogurt i un tipus de llard anomenat ghee). Les couen barres rodones de pa de blat. Completen la seva dieta amb dàtils i altres fruites que es troben en els oasis del desert.
Hi ha dues classes socials bàsiques. Una classe és coneguda com el "veritable" bedui, i viuen com a pastors nòmades.
L'altre grup ha adoptat l'agricultura i se li coneix com el fellahin. Els fellahin porten una vida més estable en la vora del desert. En contrast, el "veritable" *bedui és conegut pels seus caravanes que creuen els deserts.
És durant l'hivern quan es dediquen més al comerç en caravanes, mentre que durant l'estiu romanen a la vora del desert. Avui, molts beduins viuen com semi-nòmades, emigra amb les seves rajades però mantenen en alguna forma una agricultura estable.
Per suportar la calor extrema del desert, usen roba lleugera, túniques que permeten la circulació d'aire i llibertat de moviment, proporcionant protecció contra el sol i la sorra. Els seus vestits es dissenyen per cobrir el cos sencer excepte la cara, mans, i peus. El vestit principal per als homes és el thawb de cotó blanc o la túnica grisa. Damunt de la túnica, els homes porten mantells de seda llarga o jaquetes de cotó anomenades kibrs. Les jaquetes estan obertes en el front i van afermar amb cinturons de cuir.
La majoria dels beduins viuen en tendes baixes, rectangulars fetes amb teixit de pèl de camell o de cabra. Els costats de les tendes poden enrotllar-se per deixar entrar la brisa, o tancar-se hermèticament durant la pluja o les tempestes de sorra. La meitat de la tenda és per als homes. Conté una llar i s'usa per als convidats. L'altra meitat és per a les dones, nens, i fa les vegades de rebost. També té una llar per cuinar.
Les dones fan la major part del treball, mentre els homes es dediquen als assumptes de la comunitat . Els nens beduins es queden amb les seves mares en la secció de les dones de la tenda fins que gairebé els set anys. Els nois més vells ajuden sovint amb les rajades i atenen a les necessitats dels convidats. Les responsabilitats de les dones inclouen la cura dels nens; la preparació dels menjars; cosir; la confecció dels teixits, carregar les tendes; recollir llenya per cuinar; i alimentar als ancians.
El matrimoni ocorre amb sort dins de la família estesa. Generalment, els cosins del pare tenen la primera preferència.
La societat beduina està organitzada segons grups de parentiu. La família és la unitat més petita, seguida pel clan, i la tribu. En el passat, era vergonyós per un *beduino acceptar un treball amb sou. Avui, no obstant això, molts han estat forçats per les circumstàncies econòmiques a dedicar part del seu temps a treballs assalariats.
La religió predominant en els beduins es la musulmana sunnitas (molts de la branca de *Malikite).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada