EL DESEMBRE CONGELAT

El desembre congelat confús se retira;

abril de flors coronat tot el món admira.

Quan en un jardí d’amor neix una divina flor,

d’una ro, ro, ro, d’una sa, sa, sa,

d’una ro, d’una sa, d’una rosa bella,  

fecunda i poncella.

 

El mes de maig ha florit sense ser- ho encara

un lliri blanc tot polit de fragància rara

que per tot el món se sent de llevant fins a ponent

i que amb dol, dol, dol i que amb çu, çu, çu,

i que amb dol i que amb çu,

i que amb sa “dolçura” dóna gran ventura

 

El primer pare causà la nit tenebrosa

que a tot el món ofuscà la vista penosa,

mes en una mitja nit surt el sol que n’és eixit

d’una be, be, be, d’una lla, lla, lla,

d’una be, d’una lla, d’una bella aurora,  

que el cel enamora.

 

Arribaren els tres Reis amb molta alegria,

adorant el rei del cel en una establia,

oferint-li tres presents, com són or, mirra i encens.

A la Ma, Ma, Ma, a la re, re, re,

a la Ma, a la re, a la Mare pia,

La Verge Maria.

 

Tradicional catalana molt arrelada a Mallorca.

És una de les nadales més repetides en els manuscrits del segle XVIII.

De procedència profana, la melodia és gairebé la mateixa

d’una cançó de taverna francesa “Quand la Mer Rouge Apparut