dijous, 23 de setembre de 2010

1er B ELS MASSAIS

Guerreros masai
Els massais són un poble africà nilòtid. Aproximadament són uns 900.000, dels quals entre 353 i 450.000 habiten entre les ciutats de Narok i Namanga, a Kenya meridional, i la resta al nord de Tanzània, al voltant del llac Victòria. Les dades, però, no són prou acurades.
Abans de la colonització, eren un poble guerrer, que vivia de la depredació. Actualment són pastors nòmades de bòvids, ovelles i cabres, al voltant dels quals gira la riquesa econòmica, i encara que mantenen la religió tradicional, han adoptat algunes formes del cristianisme.
Viuen en assentaments anomenats bomes, cercles de cabanes fetes de branques i rodejades de palissades per a encerclar el ramat. La seva vida cultural està plena de celebracions, que comencen amb el naixement. La versió massai dels grups d'edat consta d'infantesa, guerrer menor (moran), guerrer gran, adult menor i adult gran. Cada generació d'homes constitueix un grup que passa successivament per cada grau d'edat. Després de la circumcisió els nois esdevenen home i guerrers menors. Antigament havien de passar una prova d'adult que consistia en caçar un lleó. Avui s'ha perdut perquè els lleons són considerats espècie protegida.
El sistema polític massai està descentralitzat; es convoquen reunions d'ancians i discussions públiques per a decidir sobre els afers més generals. El que encara s'hi imposa és la importància que té per a ells el ramat. La seva religió es centra al voltant de creences místiques referents als massais, al seu ramat, i a Déu. Les vaques són sagrades, i també ho és la seva terra i tots els elements que giren al voltant del ramat. El ramat proveeix de totes les necessitats als massais: llet, sang i carn per a la dieta, i cuir i pells per a la seva roba.
Parlen una llengua del subgrup nilòtic, branca oriental, del grup de llengües sudàniques oriental pertanyents a les llengües niloticosaharianes. Tanmateix, usen el suahili com a lingua franca.